L'Art als jocs de taula
Extracte de la secció la Xapa l’Art als jocs de taula, del tercer programa de La Xapa Lúdica, segona temporada.
Vivim a una ment “colmena”. Almenys jo (Joan, president de Caldaus) quan tal o qual influencer parla bé d’un joc o posa una foto al Twitter dient “juegazo”, la ment “colmena” s’activa i comença a investigar sobre el joc i com sempre, la pitjor pregunta que et pots fer: hauria de tenir jo aquest joc a la meva ludoteca? Llavors comencem a mirar de què va?, autor, mecàniques, sensacions… Però quan encara no sabem res de tot això el primer que tenim d’un joc acostuma a ser una simple foto de la portada o del set up. Això passa sovint els dies previs a Essen quan la gent comença a fer la llista del hype i posa a la llista de desitjats jocs dels quals no en sabem res, però del qual té una portada molt suggerent, o s’han vist algunes cartes molt molones. Qui aconsegueix tot això?, evidentment els il·lustradors i il·lustradores humanes que activen la nostra part del cervell evocadora i ja estem gaudint de la partida sense saber ni de què va el joc.
Aquestes il·lustradores que la majoria dels humans i també del públic jugon no segueix ni coneix a diferència dels autors, que ara sí, comencen a tenir cert halo de fama.
Val a dir que aquest desconeixement és en part normal, perquè no oblidem els orígens d’aquesta estimada afició nostra dels jocs moderns es troben a Alemanya a finals dels anys 90 i principis dels 2000’s. Els jocs que es publicaven llavors no invitaven gaire a l’expressió artística. Agrícola, Caylus, El Grande, Carcassonne, Puerto Rico, Alhambra i altres succedanis empastaven temes medievals, colonials o renaixentistes a tots els jocs i es quedaven tan amples. L’art del joc (i també el tema) estava sota la batuta de la jugabilitat i de la mecànica. O en tot cas estaven fets pels gustos germànics. Aquí no hi havia discussió. La Paradoxa està que això també és per mi un art. Dotar a un joc un disseny gràfic que ajudi (i no resti) jugabilitat. En aquest sentit, trobem mestres dels clàssics com Klemens Franz, Michael Menzel o Dennis Lohausen.
Però com això molava molt i com hem dit repetidament l’afició ha crescut exponencialment per tot Europa, als darrers 10 anys han entrat en escena les editorials franceses. Molt fortament. I això ha canviat bastant el panorama lúdic europeu. Fins al punt que al darrer Essen algun alemany ha reconegut que “els francesos els han passat per sobre”. I com era d’esperar, això també ha suposat un canvi substancial a l’art dels jocs. Perquè el mercat francès (i també la resta de mercat europeu), acostumat a ser més exquisits en qüestions artístiques, demanava alguna cosa més. Aquí els hem d’agrair que els jocs són “més macos” i sobretot on la personalitat de l’artista té un pes importantíssim en el producte final.
Un altre factor que també ha contribuït que l’art dels jocs sigui una cosa a tenir molt en compte és l’augment de la variabilitat dels temes als jocs de taula. Ara ja no ens val que un joc sigui de mercaders renaixentistes venen teles a Florència. El mercat és més exigent amb el tema del joc. Però per ficar tema, has de millorar l’art. Has de trobar a especialistes que amb les imatges, la iconografia, la portada, etc. et siguin capaços de transportar a la història proposada.
Per això ara trobem dissenyadors gràfics de jocs tan variats i d’estils tan diferents. Vicent Dutrait (Heat, Robinson Crusoe, Roll Player, Lewis & Clark, Jekyll vs Hyde), Miguel Coimbra (7 wonders duel, SmallWorld, Cíclades, Zombicide, molts tyni epic) o Ian O’toole (il·lustrant la majoria de jocs de Vital Lacerda com The Galerist, Vinhos, On Mars, però també d’altres com la nova edició del Ra, el nou Age of Steam de Wallace), per citar-ne a alguns.
I casa nostra no ha quedat al marge d’aquesta moda de “fer més macos els jocs”. De la mateixa manera que han crescut els dissenyadors de jocs i les editorials també han crescut els i les artistes. I no anomeno el “les” femení gratuïtament, perquè així com en el disseny de jocs i també en el món editorial preval “lo mascle”, quan de pinzells i de colors es tracta, les dones estan molt presents, fins i tot superant en número. I crec que és una dada a destacar. Aquí tenim il·lustradores impressionants com l’Amèlia Sales, que té 61 entrades a la bgg (a destacar alguns jocs del Ferran com el Insecta o On the Origens of Species, o una futura aposta de Devir per l’any que ve com és el Salton Sea) o L’Alba Aragon amb 41 entrades (dibuixant del Nilo o del Origame), la Natàlia Romero, amb 7 jocs publicats (com el Bellrati o el recent Trepanation de Games4gamers, així com la il·lustradora del cartell del Dau). Per altra banda, tenim a l’Edu Valls (amb el seu magnífic Bitoku), el Joan Guardiet (White Castle), El Chechu Nieto (il·lustrador de molts wargames molt coneguts com el Twiligth Struggle o Almoravid) o el mateix Albert Monteys, més conegut com a dibuixant de còmics, però que als darrers anys ens ha entusiasmat amb els seus treballs a l’editorial Salt&Peper.
I res, amb aquesta Xapa-recull espero haver donat una foto més o menys fidel del panorama del disseny gràfic actual als jocs de taula i a gaudir de l’art, que com ja vem dir en la xapa dels “plaers de jugar” és un gaudi més del nostre hobby.
Si voleu veure o escoltar el tercer capítol de la Xapa Lúdica, aquí els teniu: YouTube / Spotify.
